Exercicis sobre les conseqüències socials de la revolució industrial(1ªfase)
Exercici 6
Exercici 7
Exercici 8
Exercici 9
Exercici 10
Exercici 11 repàs
Exercici 6
Estudia els següents apunts (extrets de http://www.xtec.es/~csoria1/apunts/zip/catala/revindust.zip ) sobre la societat industrial i respon les qüestions sobre el text que tens a continuació:
"Nous temps, noves diferències
La Revolució Industrial va consolidar un nou model de societat: la societat industrial. Les diferencies entre les persones ja no venien determinades per l'origen familiar o social, sinó per la propietat privada i la riquesa personal.
Dels estaments a les classes socials
La societat estamental, de grups socials tancats i privilegiats, va donar pas a una societat basada en les classes socials, obertes i competitives.
En el nou món industrial destacaven dos grups socials: els qui eren propietaris de les fabriques i el nombrós grup d'obrers que hi treballaven. Mentre que la noblesa conservava les seves propietats al camp i tot el seu poder social i econòmic, la burgesia va consolidar la seva posició. Els burgesos dirigien el gran comerç d'ultramar, i molts es van convertir en empresaris de les noves fabriques: era la burgesia industrial. Aquesta burgesia tenia la propietat dels mitjans de producció i dels productes elaborats. Per tant, posseïa els principals elements per produir i obtenir guanys a partir de la iniciativa pròpia. Es va consolidar així el pas al capitalisme industrial, basat en la recerca dels màxims beneficis.
Per la seva banda, la major part de la població formava l'anomenada classe obrera industrial o proletariat. Pagesos, jornalers, treballadors dels gremis, artesans, entre altres, es van convertir en obrers de les fabriques, en treballadors de les mines i en assalariats de feines diverses a les ciutats".
La ideología burguesa
"R. Pernoud ha hecho observar que a medida que el proceso capitalista fue avanzando, la acumulación del dinero se fue convirtiendo cada vez más en una cosa virtuosa, respetable y admirable hasta llegar al siglo XIX en que aparece, como una cosa normal, el hecho de que la consideración social creciera en proporción a la fortuna. Sentada la idea básica de que lo importante es la satisfacción del interés individual, se impone la carrera tras la riqueza, tras el dinero convertido en la expresión de la felicidad.(...) ya que en el sistema de valores de la burguesía los ricos son los más capaces y los más virtuosos, puesto que la posesión de la riqueza constituye la prueba de la posesión de talentos y virtudes.
"Quien nada tiene, nada vale", dice un refrán catalán, y, en este sentido, el sufragio censitario liberal fue consecuente: Quien no es propietario, no es nada, no cuenta políticamente.
A.Jutglar. Ideología y clases en la España contemporánea
1.- Indica el valor essencial de la mentalitat burgesa segons l'autor.
2.- Segons l’autor qui te més prestigi en la societat burgesa?.
3.- Comenta la dita "Qui no té res, no val res".
4.-¿Qui és el responsable de la misèria que existeix a la societat, segons la concepció burgesa?.
5.- ¿Creus que el sistema de valors de la burgesia del s. XIX segueix vigent avui dia?. ¿Qui ho comparteix?.
Tornar a l'inici del T.4 n.reforç
Exercici 7
1) Indica la resposta correcta referent a les condicions de vida i de treball dels obrers al s. XIX:
-
Responeu les qüestions sobre els textos següents:
Text 1 Jo tenia set anys quan vaig començar a treballar en la manufactura de Brabley; la feina consistia a filar la llana. Les hores de feina eren de les 5 del mati a les 8 de la tarda, amb un interval de 30 minuts de pausa al migdia. Havíem de menjar com podíem, drets o de qualsevol manera (...). En aquella fàbrica hi havia prop de cinquanta nens, més o menys de la meva edat; sempre hi havia una mitja dotzena que estaven malalts, a causa del treball excessiu (...). Els nens estaven retinguts a la feina a cops de corretges de cuir. Aquesta era la principal ocupació d’un contramestre. En aquella època tenia, també treballant com jo, un germà i una germana. Sovint estaven malalts; el meu germà Joan va morir fa tres anys. Tenia llavors setze anys i vuit mesos. La meva mare i els metges van coincidir a concloure que el meu germà havia mort per haver treballat jornades excessives.
Extret d’una enquesta oficial de la Gran Bretanya, 1834.- Tipus de document (Font prim ària/secundària; contingut econòmic....).
- Deduïu de què tracta en concret i situeu el seu context històric (situació en el temps i l’espai; època històrica concreta, tema concret amb què es relaciona).
- De què ens informa ?(idees o fets fonamentals/ el resum del text).
- Qui és l’autor?. A quina classe pertany?
- Quin sistema econòmic hi existia en aquesta època?. Creus que té alguna relació amb el que s’explica en el text?
Text 2 Havent-se demostrat que diversos fabricants tendeixen a sacrificar la suor dels treballadors tot rebaixant-ne el jornals i amb la finalitat d’acabar amb aquest abusos, ha semblat oportú d’establir una societat pública de mútua protecció. (...) Tenen dret a inscriure’s a la Societat de Mútua Protecció tots els teixidors del cotó d’ambdós sexes que vulguin fer-ho.
Obligacions:
1. Tots els socis satisfaran 25 maravedís* setmanals.
2. No estan obligats a pagar els que estiguin malats.
3. Quan l’amo vulgui rebaixar el sou dels treballadors, els socis de la Societat estan obligats presentar a l’amo la resolució d’abandonar el taller si se’ls rebaixa un sol maravedís.
4. Si, malgrat això, l’amo insisteix a rebaixar el jornal, els associats abandonaran els telers.
Avantatges:
1. La societat obliga a mantenir tots els socis que es quedin sense feina o tot aquell que sigui acomiadat.
2. Aquest ajut es donarà a raó de 6 rals diaris.
3. La Societat s’obliga també a buscar feina del mateix ofici a l’associat despatxar per aquests motius.
* maravedís: antiga moneda.
Estatuts de la Societat de Mútua Protecció dels Teixidors. Vic, 1840
- Tipus de document (Font primària/secundària; contingut econòmic, social etc....).
- Deduïu de què tracta en concret i situeu el temps i l’espai; època històrica concreta i tema concret amb què es relaciona.
- Qui són i què proposen els autors del document?.
- Com pensen aconseguir-ho? 5) Quines conseqüències va provocar aquesta proposta? .
- Fes un esquema de les fases del moviment obrer
Després d'estudiar el marxisme i l’anarquisme, responeu les qüestions següents sobre el text:
Mientras que la sociedad europea, exceptuando Rusia, evolucionaba hacia la democracia, llevaba en si misma un fermento de destrucción: el socialismo revolucionario.
El socialismo de Marx quería mejorar la suerte de los obreros por medio de una revolución que conduciría al proletariado a aplastar a la burguesía capitalista y a tomar el poder. Pero la influencia de Marx -que cuajó después de 1864- iba a necesitar mucho tiempo para penetrar en los hechos. Antes de 1870-75, otras teorías rivalizaron con la suya, y en especial el anarquismo de Bakunin. Todos , marxistas y anarquistas, querían la destrucción del Estado burgués. Pero mientras Marx deseaba sustituirlo inmediatamente por el Estado Socialista, dictatorial en su primera fase, Bakunin quería la desaparición de todo tipo de Estado y substituirlo por una alianza de comunas.
Lo que contribuyó en gran manera a cambiar la situació fue el hecho de que, por primera vez, el socialismo dejase de ser un asunto de teóricos para encarnarse en la masa obrera. Hasta entonces había habido un movimiento obrero por un lado -las huelgas fueron numerosas en Inglaterra, en Francia y en Alemania, desde los comienzos de la revolución industrial- y teóricos socialistas por otro lado.
DUROSELLE: Europa de 1815 a nuestros días.
- El text és una font primària?.
- Què significa la primera idea?.
- Resumeix el text.
- Fes un esquema en claus de la Revolució industrial.
- Defineix: proletariat, sindicat, vaga, anarquisme, socialisme, esquirol.
Relaciona per mitjà de fletxes el problema obrer i la conseqüència que genera (fixa’t en l’exemple)
Si voleu veure la descripció textual de la imatge cliqueu aquí
|
A manera de repàs, mireu els vídeos en la web
|